Armand Sabal-Lecco, baix
Nascut a Camerun en el sí d’una bona família, aviat va desenvolupar un gran interès per activitats un tant extremes (streetboard, motocross,…). En un intent d’allunyar-lo d’ambients que no acabaven de satisfer a la família, el seu pare el va enviar a estudiar a França, on s’havia de convertir en el nen modèlic que esperaven que seria. Després d’un parell d’anys fent malabars entre els estudis i la feina de músic per la nit, va decidir centrar-se només en la faceta musical. Per descomptat aquesta decisió va suposar un cert trencament amb la família.
Des de petit havia estat exposat a tot tipus de música, desenvolupant una sensibilitat especial pel reggae, el blues i el soul, amb un particular accent africà. Va ser llavors que Manu Dibango va fixar la seva atenció en ell com a líder d’una nova generació de músics que no tenien cap respecte per les normes i “africanitzaven” qualsevol tipus de música. Dibango va acollir-lo i li va donar ales per expressar-se artísticament amb tota llibertat.
Després de París es va traslladar als Estats Units, que el van rebre amb els braços oberts. Aviat va començar a tocar, gravar i a escriure per a músics de la talla de Herbie Hancock, Stewart Copeland, Stanley Clarke, John Patitucci, Don Grusin o els Brecker Brothers entre molts d’altres.
Actualment lidera el seu grup “The rest of the world”, amb un estil que ell mateix defineix d’una manera peculiar: “podeu imaginar a Sly Stone trobant a Miles Davis en un concert de Bob Marley a Àfrica?.
