Claudia Acuña, voz veu voice

Claudia Acuña nació en Santiago, Chile, y creció con aspiraciones de ser cantante. De niña cantaba las canciones populares de su tierra, así como la música pop de la época. No fue hasta que cumplió los quince años que descubrió el jazz. Pronto empezó a relacionarse con músicos de jazz en Santiago, asistiendo al principal club de jazz de la ciudad. Aunque la escena local de jazz era pequeña y ella no hablaba inglés, la atención que había despertado la llevó a acompañar a las estrellas que llegaban de gira cómo Michel Petrucciani, Winton Marsalis, Joe Lovano, y Danilo Perez.
En 1995 decide trasladarse a Nueva York para poder evolucionar en su carrera. Al contrario que muchos de los músicos que llegan a los E.E.U.U. para intentar hacerse un hueco en la escena del jazz, ella no podía permitirse el lujo de ingresar en una escuela de música. Trabajó de niñera, paseando perros o lavando platos en restaurantes, y acudía luego a Jam Sessions, hasta cuatro sesiones por noche, de modo que acabó conociendo a muchos músicos de la ciudad. Sus amigos comenzaron a ayudarla con la pronunciación.
Acuña comenzó a acompañar a la Big Band de Jason Lindner en Smalls cada noche de lunes. También empezó a actuar regularmente con el pianista Harry Whitaker (sus credenciales incluyen el haber sido director musical para Roberta Flack y acompañante en las giras de Miles Davis) y en un dueto en Arturo´s. Pronto empezó a tener sus propias actuaciones en Smalls, el Zinc Bar, el Metronome, i Sweet Basil. Esto la condujo a trabajar con Cohen en una maqueta que escucharía Richard Seidel de Verve y que la llevaría a firmar por el sello.
Admite que es joven y que todavía tiene mucho que aprender. Con todo, su primer álbum Wind from the South resulta tan impresionante, que promete ser el principio de la lista de éxitos de una artista que ha emprendido su carrera con seguridad y confianza.
Claudia Acuña va néixer a Santiago, Xile, i va créixer amb aspiracions de ser cantant. De nena cantava les cançons populars de la seva terra, així com la música pop de l’època. No va ser fins que va complir els quinze anys que va descobrir el jazz. Aviat va començar a relacionar-se amb músics de jazz de Santiago, assistint al principal club de jazz de la ciutat. Encara que l’escena local de jazz era petita i ella no parlava anglès, l’atenció que havia despertat la va dur a acompanyar a les estrelles que arribaven de gira com Michel Petrucciani, Winton Marsalis, Joe Lovano, i Danilo Perez.
Al 1995 decideix traslladar-se a Nova York per a poder evolucionar en la seva carrera. Al contrari que molts dels músics que arriben als Estats Units per a intentar fer-se un lloc en l’escena del jazz, ella no podia permetre’s el luxe d’ingressar en una escola de música. Va treballar de mainadera, passejant gossos o rentant plats en restaurants, i acudia després a Jam Sessions, fins a quatre sessions per nit, de manera que va acabar coneixent molts músics de la ciutat. Els seus amics van començar a ajudar-la amb la pronunciació.
Acuña va començar a acompanyar a la Big Band de Jason Lindner a Smalls cada nit de dilluns. També va començar a actuar regularment amb el pianista Harry Whitaker (les seves credencials inclouen l’haver estat director musical per a Roberta Flack i acompanyant en les gires de Miles Davis) i en un duet a Arturo´s. Aviat, va començar a tenir les seves pròpies actuacions a Smalls, el Zinc Bar, el Metronome, i el Sweet Basil. Això la va conduir a treballar amb Cohen en una maqueta que escoltaria Richard Seidel de Verve i que la duria a signar pel segell.
Admet que és jove i que encara té molt per aprendre. Amb tot, el seu primer àlbum Wind from the South resulta tan impressionant que promet ser el principi de la llista d’èxits d’una artista que ha emprès la seva carrera amb seguretat i confiança.
Claudia Acuña was born in Santiago, Chile, and grew up with aspirations to be a singer. As a child she sang native folk songs as well as the pop music of the day. It wasn’t until she was fifteen that she discovered Jazz. Soon she was seeking out the Jazz community in Santiago, visiting the one major Jazz club in town and sitting in with musicians.
Though the local Jazz scene was small, it worked in Acuña’s favor because she began to receive a lot of attention. Even though she couldn’t speak English at the time, she met and performed with such visiting Jazz stars as Michel Petrucciani, Winton Marsalis, Joe Lovano, and Danilo Perez.
In 1995 Acuña realized she needed to move to New York to take her singing career to the next level. Acuña points out that unlike many musicians who come to the U.S. to try to make it on the Jazz scene, she didn’t have the luxury of attending music school, because she couldn’t afford it. So he had to take series of menial jobs (babysitting, walking dogs, and late-night dishwashing at restaurants, but her perseverance began to pay off. She became a Jam session regular, sometimes gigging in as many as four sessions a night, so she got to know everyone. Friends started helping her with pronunciation of lyrics and phrasing.
Acuña started performing with Jason Lindner´s big band at Smalls each Monday night. She also hooked up with veteran pianist Harry Whitaker (whose credentials include being musical director for Roberta Flack and a touring musician with Miles Davis) for a regular Sunday gig as a duo at Arturo´s. Soon, Acuña was putting together her own dates and performing at Smalls, the Zinc Bar, the Metronome, and Sweet Basil. That led to her working with Cohen on a demo tape of her music. Verve’s A&R VP Richard Seidel took a listen, which set into motion her signing with the label.
Still in her twenties, Acuña admits that she has a lot of ground to cover in learning her voice. Yet she makes such an impressive showing with her debut recording that Wind from the South promises to be the first of many an invigorating outing from a vocalist who has embarked on an exciting, Jazz committed career.

